Salta al contingut

Mediterraneum

Articles

La IA no salvarà la teva ONG

Tres usos concrets per a una entitat petita, de menys a més ambiciós, i el que la IA no farà mai: mirar ningú als ulls.

Giacomo Pittalis · LinkedIn ·

[PENDENT: FALTA LA INTRODUCCIÓ, QUE PRESENTA EN JOAN]

1. Automatitzar el que és repetitiu

És el primer quick win. S’implanta en setmanes i l’error surt barat.

Les fotos del full de registre es converteixen en una taula. Aquesta taula es converteix en l’esborrany de l’informe que demana el finançador, amb el seu format i els seus camps.

Resultat ràpid, revisió de trenta segons. Si el model llegeix malament una ratlla, en Joan ho veu quan revisa i ho corregeix. Ningú no en surt perjudicat i el divendres s’acaba a les sis.

Aquí no hi ha debat ètic ni projecte de transformació, només una tasca mecànica que feia dotze anys que es feia a mà perquè mai no hi havia hagut temps de plantejar-se si hi havia una altra manera.

2. Preparar el terreny per decidir

El segon quick win interpreta les dades i ajuda a ordenar el criteri a partir del que ja has recollit.

Quantes persones vénen cada dia. Com canvia segons el dia de la setmana. Quantes repeteixen i quantes hi vénen per primera vegada. Quin torn cal reforçar i quin està sobredimensionat. A quina hora la compra es queda curta.

Abans, respondre això era una tarda amb Excel i un voluntari amb paciència. Ara és una conversa amb una IA sobre taules ordenades.

3. El triatge multilingüe: la primera conversa

I aquí, un projecte més ambiciós, segurament no un quick win, però una cosa que sense IA una entitat petita ni tan sols es podria plantejar.

Ajuda a la comunicació i al triatge dels usuaris.

Aquí la IA interpreta l’idioma d’aquella persona, al moment, amb un guió de preguntes preparat per l’equip.

Salut: patologies, medicació, si hi ha tractament en curs, si hi ha urgència. Situació: on dorm, des de quan, si té documentació, en quin punt administratiu es troba. Origen: d’on ve, per quina ruta, quant de temps fa que és aquí. Família: si té menors a càrrec, si té algú al país, si hi ha algú a qui avisar.

És la informació que determina si aquella persona rep un plat de menjar o, a més, una cita jurídica, una derivació mèdica i una trucada als serveis socials. Avui, en molts centres, es recull a mitges perquè no hi ha idioma comú i no hi ha temps.

Amb una condició que no és negociable: la IA tradueix, la conversa la té una persona. En Joan continua al davant, mira als ulls i decideix quan cal parar. La màquina hi posa l’idioma. El criteri l’hi posa l’equip.

Aquest últim, com deia, no és un quick win: és una cosa que necessita criteri, atenció i professionalitat.

Les dades que es recullen en aquest triatge —salut, situació migratòria, si hi ha menors a càrrec— són de les més protegides que existeixen. Abans de posar en marxa una cosa així, l’entitat ha de saber exactament on queda aquesta informació: si es processa en local o surt cap a un servidor extern, qui més hi pot accedir, quant de temps es conserva. Calen professionals.

Amb dades de menors, l’exigència és encara més gran. No és un matís legal per complir l’expedient: és la diferència entre una eina que protegeix i una que, sense voler, exposa més qui ja és en la situació més fràgil.

El que continua sent vostre

Fa pocs anys, un projecte així era fora de l’abast d’una entitat petita. Avui ja no ho és. Perquè el que és car ja no és la tecnologia.

Cal criteri. Coneixement de les normes que protegeixen aquestes persones. Capacitat de comunicar el que les màquines no poden.

Cal, exactament, el que aquestes entitats ja tenen.

La IA no aconseguirà la subvenció. No cuinarà. No mirarà ningú als ulls.

Però pot fer que l’informe estigui enllestit abans de les sis. Pot fer que el dilluns l’equip discuteixi per què el dimarts en vénen trenta i el dijous setanta. I pot fer que la primera conversa amb algú que acaba d’arribar deixi de ser un intercanvi de gestos i passi a ser, per fi, una conversa.

Això no és salvar el món. És tornar a qui el sosté el temps i les eines per fer-ho.